dir¹
[en valencià i, en menor mesura, en català nord-occidental, la forma de l'imperatiu digues seguida d'un pronom enclític sol adoptar la forma dis, dis-me; a la resta del domini i en registre informal, pot prescindir de la s final, digue'm o digue-li en comptes de digues-me o digues-li]

1 1 v. tr. [LC] Algú, fer conèixer (allò que pensa) per mitjà de paraules, o del llenguatge escrit o àdhuc d'un signe qualsevol. Digueu-me el vostre pensament. Digueu-hi la vostra; vull saber què en penseu, d'això. M'ho ha dit tot. No em va voler dir res del que havia passat. Digueu-li que vingui. No m'ho faré dir dues vegades. Si no hi anem, què dirà ell? No cal dir que tots hi anirem. Estan tan secs els carrers que un diria que no ha plogut. Si fèiem això, no hi diria res ell? Què et diu en la seva carta? L'autor ja ho diu ben clarament en el pròleg. Si no ho ha dit amb paraules, ho ha dit amb la mirada.
1 2 v. tr. [LC] per ext. El cor em diu que no arribaran fins demà.
1 3 v. tr. [LC] Una carta, un llibre, etc., dur escrita (alguna cosa). No sé què diu aquesta carta. Mira què diu aquest llibre.
1 4 [LC] com aquell qui diu [o per dir-ho així, o com si diguéssim, o que diguéssim] Fórmules que serveixen per a acompanyar una afirmació que pot semblar o és poc exacta. Només érem quatre, com aquell qui diu.
1 5 [LC] de no dir loc. adj. Inexpressable de tan extraordinari. Té una fama de no dir.
1 6 [LC] dit i fet [o tan aviat dit com fet] Expressió per a indicar que una cosa s'ha fet immediatament.
1 7 diu que Expressió emprada per a introduir una afirmació de la qual el parlant no es responsabilitza, simplement la transmet. Diu que demà tindrem mal oratge.
1 8 [LC] és a dir Això significa, això vol dir, això és.
1 9 [LC] estar dit Estar convingut.
1 10 [LC] no tenir res a dir [o no trobar res a dir] No tenir, no trobar, res a objectar.
1 11 [LC] què us diré Frase que en una narració lliga emfàticament el que s'ha explicat amb el que segueix.
1 12 [LC] tal dit, tal fet Expressió per a indicar que una cosa s'ha esdevingut tal com s'havia dit.
2 1 v. intr. [LC] dir de tu [o dir de vós, o dir de vostè] Donar tractament de tu, de vós, de vostè.
2 2 [LC] dir-li Designar-lo amb el nom de. Li diuen el Gravat. Em diuen oncle.
2 3 [LC] dir-ne Designar amb tal o tal mot. D'això jo en dic covardia. Com se'n diu de ciutat en anglès? En diuen demostratius, d'aquests pronoms.
2 4 [LC] dir-se Tenir per nom. Em dic Pere. Es diu Joan.
3 1 v. tr. [LC] Fer sentir els sons del llenguatge, els mots de la llengua. Ell digué aquestes paraules. Li vaig dir adeu. Digueu-me sí o no. M'ha dit una injúria. Dir un renec, una mala paraula.
3 2 v. tr. [LC] per ext. Dir versos. Dir el parenostre, una avemaria. Dir amb art.
3 3 [LC] dir-ne de tots colors [o dir-ne de tot color, o dir-ne de coents, o dir-ne de verdes i madures, o dir-ne per a salar, o dir de tot] Dir molts penjaments d'algú.
3 4 [LC] en un dir Jesús loc. adv. Molt ràpidament, en un moment.